| La vida es com una pica. La vas omplint poc a poc amb records, familia, amistats, moments unics, moments dolorosos, desenganys, riures, plors, amors, desamors, feina...i tot forma un conjunt que fa que qui ets ara sigui diferent del nado que un dia va sortir de la panxa per veure la llum d'aquest mon en el que vivim.
Aixi que m'he animat a crear el meu primer blog per a poder compartir aquests pensaments, experiencies, records o si mes no una part d'ells i alhora deixar que ompliu la meva pica particular. | Creat per Albert el 20061205 Nº Posts:8 Total Visites:2303  | | Un, dos, tres... | Un, dos, tres...tal facil com dir-ho, tan rapid com passa...
Doncs si. Ja fa tres anys que visc a l'illa esmeralda. Al pais dels nuvols com moltes vegades l'anomeno.
Encara puc recordar el meu primer dia, un 28 de febrer del 2004, com unes quantes llagrimes destorbaven la meva vista un cop havia creuat les portes de control a l'aeroport de Barcelona. Havent deixat familia i amics enrera, caminava sol per la terminal mentre una pila de records m'inundava el cap. Semblava que havia tancat una porta darrere i que m'hagues jo mateix fotut de potetes al carrer sense acabar de comprendre el que estava fent.
Jo i el meu angles. L'angles i jo. Un cop amb els peus posats a sobre l' illa, no se com, vaig aconseguir agafar el 41 per aterrar en un carrer amplissim a on hi havia una 'especie de cosa' allargada al bell mig que apuntava lluny al cel. I desde alla, l'11 que em portaria aprop d'on hauria de viure el meu primer mes.
Arribats alla, la gana podia amb les pors, amb el cansament o amb qualsevol altre estat de l'anima. Aixi que un cop baixat del bus (de dos pisos!) vaig enfilar cap el meu primer pub a Irlanda. 'The goat' vaig llegir a l'entrada. No sabia el que volia dir aixi que tot veient una estatua d'una cabra tot just abans d'entrar i lo del 'goat cheese' que em sonava d'algo vaig entendre que entrava a una especie de bar-restaurant-hall d'hotel batejat amb el nom de 'cabra'.
Un cop sentat a taula, em van portar el menu...i no entenia res. Be, si, 'lasagna' i 'chips' aixi que quan m'ho van portar em vaig quedar esmaperdut al veure el tamany descomunal de les patates fregides. Vaig pensar que havien fet una excepcio amb mi ja que em van veure famelic.
Mentre la panxa anava quedant plena podia contemplar com tres vells molt ben vestits es tornaven bojos veient una cursa de cavalls pel televisor que hi havia enfront els meus nassos. Us imagineu el primer pensament quin va ser...aqui el Barca a on el veure?
Al cap d'una estona em vaig reunir amb qui haurien d'esser els meus 'flatmates' almenys durant un mes. I alla estava, tot sol en una habitacio dins d'una casa desconeguda, amb uns desconeguts.
Tres anys mes tard, les coses han canviat molt.
Qui m'anava a dir que m'acabaria agradant la Guiness. Que faria a alguns dels meus millors amics. Que deixaria d'entrabancar-me tant quan parlo la llengua extranjera. Que no tenir Sol em donaria tant pel sac i alhora acabar-m'hi acostumant. Que planxar, rentar, netejar, cuinar treia tant de temps (per cert odio planxar). Que conduir a l'altre canto amb un cotxe, amb el volant a on a d'estar, fos mes facil del que semblava. Que jugaria al futbol amb irlandesos contra un equip de japonesos vestint la samarreta de la seleccio d'Holanda, i posteriorment la d'Argentina, en un park geganti que resulta estar just al costat d'on viu el creador dels CAD ( una 'grandissima' persona)
Mes que's? Va, os avorrire una mica mes...Qui m'anava a dir que...
Que disfrutaria dels dies mes llargs que mai he tingut en ma vida. Sembla que valguin per dos. Arriba un moment que ja no saps que fer per aprofitar-lo!
Que aniria tant a Bray nomes perque hi ha un grup de musica irlandes que em te el cor robat.
Que un merengue acabes essent un dels meus millors amics.
Que els que s'en van anar ara ja fa temps i els que no fa tant, segueixin donant pel sac encara que sigui desde la distancia.
Que acabes treballlant de lo meu i tot en angles. Al principi deia que 'si' a tot perque no entenia ni papa i va funcionar!
Que anar-me de pintes entre setmana seria un costum...haig de deixar-ho!
Que en una de les Chrstimas party acabes ballant flamenc rodejat d'Irish que es creien que ho feia be i acabant-me enrollant amb la recepcionista!
Que fer botifarrades, truitades, paellades o fer festes perque celebrem que no celebrem res, faci que em senti com a casa.
Que hagues d'aprendre a fer les truites que em feia la tieta o havia de passar sense elles i acabar guanyant dos concursos in a row (Elimineu de les vostres ments perverses la truita de Sant Joan a Bray, no esteu vius encara?)
Que celebres les lligues i la Champions amb un grup d'incontrolats que van pendre com a seu un dels carrers principals de la ciutat just al costat d'aquell punxo geganti del que us parlava abans.
Que m' arribes a integrar en la cultura irlandesa, jugar al hurling, anant de pub crawling, patint veient jugar l'equip de rugby, anant sense paraigues pel carrer quan plou o fins i tot disfressant-me d'irlandesa en un dia que ni tan sols es carnestoltes sino una tal festa anomenada Halloween (eh Sinead?!)
I mil milions de 'ques' que podria seguir enumerant i que aquesta illa m'ha donat. Aquesta illa que, estiguem el temps que estiguem, pels que decidim tornar a casa en algun moment, hi haura un tros de mi que no podra fer-ho. | | Pujat el 2007-02-28 17:17:56 Per Albert | | | Pujat el 20070228 per Sergi! - smarzabal[-_-]gmail.com [83.70.240.63] [1] | la pregunta és... ja eres aixi de bleda a Badalona? o t'hi has anat tornant amb la manca de sol? :D
Si, així en un ràpid Flashback han pasat moltes coses... bones i també de dolentes, nen, que de tot s'aprén i forma part del bagatge.
Pero avui ens quedarem amb les bones. Per que si. Perque ha plogut, ha fet un vendaval, perque hem vist una mica el sol i perque anirem a un pub a veure el Barça. Perque estem a irlanda. Perque som una mica irlandesos.
|
| | Pujat el 20070228 per Patrícia-Trisha - bono_eire[-_-]yahoo.com [86.40.101.75] [1] | Otia Albert!
He gastat tota una caixa de "kleenex" llegint el teu blog...
escolta: 1,2,3...14???? Lights go down....I'm at a place called 'Vertigo'....
moltes felicitats pels 3 anys!
moltes felicitats per tot el que has apres ( i espero, que segueixis aprenent! )
moltes felicitats per haver millorat l'angles!
moltes felicitats per ser el rei de les truites!
moltes felicitats per... be, per tot en general!
cuida't molt i segueix creixent -en tots nivells- aqui, a Irlanda!
per cert, m'has fet recordar que quan jo vaig arribar per primer cop no hi era aquesta cosa allargada al bell mig d'O'Connell....com han canviat les coses!!!
|
| | Pujat el 20070228 per mireiaR - mireia26[-_-]hotmail.com [86.40.138.38] [1] | ....contenta de que un dia com avui, tres anys enrera, prenguessis la decissio de venir a l'illa esmeralda, (l'illa dels nubols com tu la dius)...i que t'hi quedessis ....
contenta doncs, de haver tingut l'oportunitat de coneixe't, (i no creguis que es tan facil coneixer per aqui gent tan ben parida com tu, eh??)....tu diu una que, ja porta mes d'una decada veient la vida de color verd....
Well done i continua truitejant!! xxx |
| | Pujat el 20070301 per Rocio - rociobarcelona[-_-]hotmail.com [170.252.72.61] [1] | 300 polvos te metia yo..
i te ayudaria a planchar 3000 camisas..
per cert ahir van ser 3 gols..casi tots del barca.
Venga.. a ver que pasa en los siguientes 3 anyos.. |
| | Pujat el 20070305 per ORIOL - oriolmail[-_-]gmail.com [213.229.146.89] [1] | Doncs imagina quan fotis el camp i tornis a Badalona. A mi em faràs una putada perquè sempre que vulgui tornar a Irlanda hauré d'anar a un B&B.
Per una vegada serem seriosos:
Encara que jo les millors truites les he menjat a Courtny House, també tinc un bon record del curcó de l'Albert. Si us haig de ser sincers la primera vegada que el vaig veure anava bastant penjat, venia a dinar a la cantina de Firts Active i jo, que estava a la caixa, cobrant, em semblava molt bon noi, una mica tímid, total, que un divendres vam anar al Bewleys a prendre una pinta i a comentar la la jugada amb d'altres workmates de la cantina.
De seguida li vaig comentar a la Vero lo bé que em va caure el paio aquest. Encanvi, la Vero, ja veure algo que no li quadrava i em va dir que anés en compte... Quant en saben, les dones...
Total, un altre dia va venir a casa a ajudar-me a fer un curriculum i a sopar una aminida de tonyina...pobret, no li agrada la tonyina, però no va protestar ni una mica fins que li vam fer la pregunta: Què no t'agrada? Quin tiquis miquis!!!
Després va venir a un sopar amb els companys de pis, va marxar abans d'hora perquè havia quedat...Allà, en aquell moment vam començar a conèixer la part sensible d'aquest bon jan. Ens va agraïr mil i una vegades lo bé que s'ho havia passat.
A tot això, era octubre-novembre, el nen portava a la illa 8 mesos i deia que pel Nadal fotia el camp perquè trobava a faltar a la mama... Li vam donar tant d'amor i "carinyu" que es va quedar!
Jo haig de dir que tenia la parella perfecte per anar al fritabga a veure els partits del Barça. Anavem junts i alguna vegada havíem marxat per separat si a mi se'm creuaven el cables i decidia marxar abans que acabés el partit. O celebràvem els gols darrera una noia tot dient-li: "toma, toma, toma, toooomaaaaaaaa!!!!" I com no la primera lliga a O'Connelletes.
El nen es va anant integrant amb els de Courtny House. Viviem 4, però sempre em dit que erem 4,5. Un sopar entre setmana i un al cap de setmana era el mínim que havíem d'aguantar.
No només el manteniem a casa, també a la feina. Els primers 6 mesos, jo estava a la caixa de la cantina, per soposat el nen endrapava el que podia i feia un "xanxullo" i marxava sense pagar... Els segons 6 mesos va ser el Carlos, l'altre company de pis, que tampoc li cobrava el dinar.
Reconec que el vam malcriar. Tan es així que al cap d'any, ens vam començar a a separar quan primer jo i després la Vero i més tard el Carlos vam començar a tornar i deixar l'illa esmeralda. Sort que just després va començar els CAD i va tenir una altra distrecció.
Ara sempre que ve de visita, te la gentilesa de visitar-nos i donar senyals de vida.
Després de totes les vivencies i experiencies viscudes a Dublin amb els de la Courtny House, incloc a l'Albert, eh!, ha quedat un més que una bona amistat i eus aquí que seran els testimosnis del casament entre la Verónica, la nois amb la que vaig marxar a irlanda, gairebé sense coneixens, i un servidor. Algun dia espero que l'Albert m'expliqui com s'ha vist aquesta evolució, entre la Vero i jo des de que ens vam conèicer fins ara, i que ell ha pogut veure de tant aprop i de la qual cosa m'en alegro.
Maricona, ja he acabat amb els temes seriosos, ara diguem quins dies de Setmana Santa vindràs per poguer fotre el camp i no veure't. Sàpigues que, la Vero i jo, no et trobem gens a faltar.
També t'estimem!
Oriol |
| | Pujat el 20070305 per Sergi! - smarzabal[-_-]gmail.com [83.70.240.63] [1] | tenim recolzament gràfic de la història :)
Aqui hi ha uns quants històrix... i uns quants histèrix ! :)
Ps: no em digue que no te "guasa" que el Albert porti una samarreta de BASKET ;D |
| | Pujat el 20070307 per Albert - amarsan22[-_-]yahoo.es [193.67.127.2] [1] | Es una samarreta de corredor no de basketbolero! I si, ja ho se que es cutre pero me la va regalar aquest individu tan pesat de mes amunt aixi que no vaig tenir mes remei que posar-me-la.
FORÇA PENYA! |
| | Pujat el 20070307 per Rocio - rociodublin[-_-]hotmail.com [170.252.72.61] [1] | | Tu estas guapo de qualsevol manera. |
| | | afegir comentari | | |
|
| | |
SUBSCRIU-TE PER RSS A AQUEST BLOG
· Baixa´t el Navegador FIREFOX, de frank, molt millor que l´explorer i en català | Crealogica.com. Uns amiguets a Internet.
Lifts i Sabates
